Logo del centre cívic

Espectacles i Conferències (IN-EDIT ON TOUR: DOCUMENTALS MUSICALS)

Novetat!
Mapa de la diàspora africana + LISBON BEAT
Logo de l'activitat Mapa de la diàspora africana + LISBON BEAT

Divendres de 19:00 a 20:35

10 de desembre de 2021

Espai: SALA D'ACTES

Artista: Cinema Documental Musical

Portugal va perdre les seves últimes colònies africanes a mitjan dècada dels setanta i fins llavors van arribar a Lisboa centenars de milers d'habitants dels territoris que la metròpolis tenia ocupats a Angola, Sâo Tomé, Cap Verd o Guinea Bissau. Van arribar amb la seva cultura, les seves tradicions, la seva herència, i es van instal•lar en barris de xaboles, els anomenats “bairros de lata”, que dues dècades després es van desmantellar. I van ser reallotjats en nous barris situats als marges de la ciutat, que quasi no tenien serveis públics. I va ser allà, en aquelles barriades pobres d'extraradi on la ciutat del fado es desdibuixa, que la seva cultura va anar evolucionant i es va fer poderosa. Alguns músics nouvinguts van mantenir els seus instruments tradicionals (com el ferrinho o la kora), mentre que altres es van armar amb moderns MacBook Pro, amb un programari que els permetia editar la seva música. I tant els uns com els altres la van fer créixer i van buscar noves sonoritats per al kuduro angolès o el funaná arribat de Cap Verd, que van enriquir l'afrohouse o el trap.

Però Lisbon Beat no és només la història de com una música arribada de fora ha anat canviant els seus registres; també és la història de com la gent que fa aquesta música s'ha anat transformant fora de la que era la seva terra, de com els batega el cor i de quins desitjos, quines pors, quines alegries i quines penes traspua.

Amb la mirada posada en el factor social (racisme institucional, problemes d'identitat dels nascuts en sòl portuguès), el film ens porta a les festes de carrer, els estudis i sales de concerts acompanyats per col•lectius electrònics com DJ do Ghetto i el segell Principe, rapers com MC Vado Màs Ki Às o MC Pempas i el productor Dr. Délio Beats. Entenem així l'evolució recent de l'afrohouse, el rap crioll, la batida o el trap que expressen la ràbia i els anhels del gueto. El vessant tradicional també té el seu lloc a través de Wilson Vilares, que va passar de militar al techno a aixecar el segell CelesteMariposa i donar suport a veterans com Chalo Correia o Julinho da Concertina. Entre tots, componen el potent i apassionat ritme de l'extraradi de Lisboa, que clama pel seu reconeixement.

LA CRÍTICA HA ESCRIT:
“Al ritmo de estilos como el kizomba, el funaná o el batuque —todos ellos de raíces africanas— y de sus más recientes evoluciones como el afrohouse, el ghetto zouk o el rap criollo, se nos muestra la imposibilidad del mestizaje cultural en Lisboa, la importancia de estos ritmos en el panorama musical de Portugal y el racismo institucional que, casi 50 años más tarde, sigue impregnando a este país.”
(SOFIA ROBLEDO, MACGUFFIN007)
https://macguffin007.com/2019/11/04/in-edit-barcelona-2019/ 

FITXA ARTÍSTICA:
Directors: Rita Maia i Vasco Viana. País: Portugal. Any: 2019
Idioma: Portuguès. Còpia VOSE

Preu: Gratuït

Divendres
10/12/2021
Novetat!
L'art del sintetizador + THE RISE OF SYNTHS
Logo de l'activitat L'art del sintetizador + THE RISE OF SYNTHS

Dissabte de 19:00 a 20:52

12 de novembre de 2021

Espai: SALA D'ACTES

Artista: Cinema Documental Musical

Que aixequi la mà qui no hagi vist o sentit parlar de Stranger Things. El fenomen que ha suposat aquesta sèrie respon a una nostàlgia pels anys vuitanta que es veu reflectida actualment i de manera continuada al cinema, la televisió i fins i tot els videojocs. I, és clar, també a la música.

El film The Rise Of The Synths, ens porta a viatjar als orígens de l'escena Synthwave (també anomenada Outrun o Retrowave): una barreja de música electrònica moderna amb la nostàlgia per la cultura pop dels vuitanta, les bandes sonores de pel·lícules, sèries i videojocs d'aquesta dècada. Va començar a Myspace a mitjan anys 2000 de manera molt discreta i en els darrers anys s'ha convertit en una escena amb milions de reproduccions a les xarxes socials i una presència creixent al mainstream, com podem veure a Drive, Thor: Ragnarok, It Follows, Ready Player One, American History Horror 1984 o Cobra Kai, entre altres films i sèries.

Més enllà dels sintetitzadors o la música dels anys vuitanta, el documental explora, a través d'un grup de compositors, el procés de creació artística en l'era moderna. L'accés a la informació i a les eines en línia facilita la creació en molts àmbits, així com les vies per mostrar aquestes obres al món a través d'internet. 

D'això parla el narrador de la història, l'icònic John Carpenter, la veu i l'obra del qual està present al llarg de tot el metratge com a referent unànime per artistes synthwave de totes les edats, autor de films com Rescate en Nueva York, Están vivos o El príncipe de las tinieblas. Els seus espartans i atmosfèrics sintetitzadors marquen el camí als incomptables entrevistats en mitja dotzena de països: projectes com Valerie Collective, 80s Stallone, Carpenter Brut, Miami Nights 1984, Perturbator o el lleidatà Nightcrawler. Entre tots ells tracen diferents maneres d'entendre aquesta subcultura eminentment postmoderna: amb un peu en el passat i un altre en el futur. El film d'Iván Castell il·lustra àgilment aquesta estètica visual de fons de geometries sintètiques, tons liles degradats, neons roses i omnipresents skylines urbans nocturns. El sorgiment del synthwave s'atribueix al cansament d'alguns creadors amb el panorama musical que els ha tocat viure i els ha fet reapropiar-se del passat. També formulen interessants reflexions sobre el seu rebuig a la indústria musical tradicional, la seva inclinació per l'anonimat, la nostàlgia per una època que molts no van viure, el sentiment de comunitat i el perill que el synthwave mori d'èxit.

FITXA ARTÍSTICA:
Director: Iván Castell. País: Espanya / Estats Units. Any: 2019

Idiomes: anglès, frances, castellà. Còpia VOSE

Preu: Gratuït

Divendres
12/11/2021

Inscripcions presencials

A partir del 13 de setembre, al C/ Feliu i Codina 20 amb el següent horari.Matí: De dilluns a divendres de 9.30 h a 14.00 h Tardes: dilluns a dijous de 16.00 a 20.00 h.

INSCRIPCIONS PRESENCIALS I ONLINE.

Devolucions de tallers cancel·lats:

Es faran per transferència bancaria o a través de la targeta. No cal venir al centre.

Tarifes reduïdes

Per beneficiar-te de reduccions de tarifes cal que presentis la documentació i facis la inscripció presencialment al centre.

Xarxa de Centres Cívics

Logo del grup
Ajuntament de Barcelona

Gestió tècnica:
Calaix de Cultura S.L. (B63033740) | C/Diputació 185 Pral. 1a. 08011 Barcelona
calaixdecultura@calaixdecultura.cat

Centre Cívic
CENTRE CÍVIC MATAS I RAMIS

Feliu i Codina, 20
08031 Barcelona
93 407 23 56
ccmtasiramis@bcn.cat

Logo Miram Cloud